Visita als pares de l'Abderraman

L'acollida per part dels pares de l'Abderraman va ser calorosa i l'entrevista molt emotiva.

Preparacio de l'entrevista


"Stand up"

A tot tall amb la gravacio

Al poble de l'Abderraman

Expedicio al desert

Comencem l'expedicio amb dromedari per endinsar-nos en un mar de dunes.

Mirant l'infinit

Amb dromedari cap a les dunes


Gravacions a les dunes


Els nostres figurants del desert

Colgats de Sorra

Des de Merzouga despres de passar la nit al desert, quatre ratlles per dir que tot va molt bé.
Ens ha estat impossible penjar fotos perque la conexio és molt lenta.
La nit al desert IMPRESSIONANT, i hem gravat imatges molt "xules".
La calor ja apreta més, pero resistim com auténtics Bereberes.

Esperem poder penjar fotos quan arribem a Agdz, el poble del nen de Babbel.

Petons*

La vall del Todra

El passeig per la vall del Todra, el picnic al costat del riu, el palmeram i la kasba queden reflectides en les fotos que us adjuntem.

Panoràmica del palmeram i la kasba de Tinerhir


Avui anem de groc


"Qui és qui?" (podeu respondre en els comentaris)


Ens anem convertint en Tuaregs


Ens agrada estar apretats


Llegint poesia al costat de la gorga


Del cuscus al pa amb nocilla


El documental es va ampliant

Des de Tinerhir...

HOLA A TOTS

Despres de tres dies de viatge trobem els primers "Cibers" i us escrivim per explicar-vos quatre coses de l'aventura.

Aeroport Girona: tot anava sobre rodes, fins que ens van fer deixar la guitarra a terres gironines i vam haver de consolar en Dani.

Aeroport Marraqueix: tothom tenia la seva motxilla menys la "Curu", pero tot i aixo no ens vam desanimar.

Marraqueix: molt ambient a la plaça (henna, encantadors de serps, micos, taronjades, dàtils...). La primera nit va haver-hi bastant de xivarri i les professores ens ho van recriminar ;)
A l'endemà, quan ja estavem disposats a marxar cap a Âït Benhaddou, ens van trucar des de l'aeroport i VAM RECUPERAR LA MOTXILLA :D

Âït Benhaddou: El viatge va ser etern (4 hores sense comptar parades); vam anar a un acollidor hotel on hi vam celebrar la revetlla amb musica i cançons (gràcies a l'hospitalitat dels amos); pero sense petards :(
Aquella mateixa tarda el primer grup de gravacio va començar a fer la seva feina.
Aquest mati hem anat fins a la Kasba on hem pogut gaudir d'una impressionant vista panoràmica de l'Atles.
Després hem anat a Ouerzazat on hem dinat plats tipics i fruita; cami de Tinerhir.

Tinerhir: El poble no és molt bonic, pero l'hotel és FANTàSTIC, amb una magnifica piscina i alguns ja l'han estrenada. Després de deixar les motxilles hem vingut al "Ciber" per poder-nos comunicar. Us deixem que anem a sopar.

pd: perdoneu les faltes ja que el teclat de l'ordinador és un xic especial.
pd2: ara us deixem amb unes fotos del viatge.

En Manel, el mico i en Rachid a la plaça de Marraqueix.


La furgoneta que ens passeja per tot Marroc


Des de dalt de l'Atles, a 2500m.


Posta de sol Âït Benhaddou



La kasba de Âït Benhaddou


El primer equip de gravacio

Entrevista a l'Abderrahma

L’onze de juny, vam anar a entrevistar a l’Abderrahman, un atleta pralímpic d’origen marroquí que es troba actualment al CAR de Sant Cugat.

Als 15 anys va aconseguir arribar a Espanya, el seu objectiu era arribar a Catalunya perquè li deien que Catalunya és una gran potencia econòmica. Va intentar-ho quatre vegades i a la quarta ho va aconseguir.

Quan era petit als sis anys va caure a un pou i es va fer mal al braç, li van embenar però no se li va curar bé i es van veure obligats a tallar-li. Li van poder tallar gràcies que els seus veïns i amics li van donar diners per fer-ho, sinó s’hagués pogut morir.

Cada dia de casa a l’escola havia d’anar corrent 10 quilòmetres. Quan era petit li encantava jugar a futbol i en sabia molt però li agradava més corre.

Quan va aconseguir un bitllet a una agencia de viatges que l’amo coneixia al seu germà va ser la seva primera vegada d’intentar per mar arribar a Espanya, però va veure com allò no era una agencia de viatges sinó una màfia. Allà viatjaven molta gent a una barca molt petita durant moltes hores. Tot hi això mai es va donar per vençut i al final ho va aconseguir.

El van descobrir en una cursa de l’hipercor a Barcelona i els del CAR de Sant Cugat el varen contractar. Ha guanyat dos medalles olímpiques una de plata i una de bronze en els jocs paralímpics.

Quan anem al Marroc visitarem a la seva família a Mellab, el poble del desert on va créixer.

Donem les gràcies a l'Abderrahma per la seva simpatia a l’hora de fer-li l’entrevista, i que ens ha deixat compartir amb ell els records del passat.